dijous, 12 de juliol del 2012

Bosc d'Arnui i Bordes

Introducció

Avui hem fet una petita ruta pel Bosc d’Arnui situat al poble de Llavorsí, entre Sort i Esterri d’Àneu. Aquest és un petit bosc caracteritzat per tenir un fort pendent (com gairebé tot el territori de l’Alt Pirineu) i gaudir d’un gran valor ecològic degut a la seva flora on predomina el pi roig i els bedolls, així com per la seva variada fauna (daines, isards, porcs senglars, astors, talps, esparvers o mussols pirinencs). Un altre aspecte a destacar és el bon estat del bosc gràcies al manteniment que realitza el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

La ruta realitzada és de poc més de 5 km, amb un desnivell de 1034 metres (517 de pujada i 517 de baixada) i una durada de 3 h, tenint en compte les pauses per gaudir del paisatge i contemplar les bordes de Bardié i Arnui que ens trobem al llarg del camí.

La ruta

Aparquem el cotxe a la carretera principal que creua Llavorsí, carreguem les motxilles i ens endinsem al poble. No trobem el camí fins que ens indiquen com arribar des del darrere de l’escola, situada a la zona nord-oest del mateix poble.

Trobada l’escola només ens ha calgut deixar-la a mà dreta i seguir el camí que trobem indicat.


Seguim la ruta amb facilitat fins que topem amb una “porta de fusta” que evita que alguns cavalls ensinistrats que pasturen pel bosc puguin fugir. Obrim la porta, passem i la tornem a tancar.

A pocs metres ens trobem nous rètols indicatius. Aquests ens permeten triar si volem fer la ruta circular en sentit horari o antihorari. Finalment, decidim fer-la en sentit antihorari.

Posteriorment, ja ben endins del bosc arribem a les bordes de Bardié. És un lloc molt acollidor, on la llum del sol entra a través dels arbres i on la molsa recobreix pràcticament tot el que hi ha. Sembla que en qualsevol instant  hagin de començar a sortir nans i fades de sota de les pedres. No s’escolta res, només el vent i alguns ocells. És un bon moment per fer el primer descans i gaudir del que ens envolta.

Passades les bordes el camí es complica. La ruta deixa de ser òbvia i hem de començar a buscar els senyals grocs pintats als arbres i les roques.

En poc més de 20 minuts arribem a les bordes d’Arnui. Aquestes estan més ben conservades i podem observar com alguna encara té l’aparença d’una casa sense sostre. Aprofitem per fer un segon descans i donar un tomb per la zona deixant-nos guiar per unes campanes que sonen i ens condueixen fins a un grup de cavalls que pasturen.

Tornem a fer l’últim cop d’ull a les bordes, bevem aigua i fem camí. Aquest cop ens equivoquem en el recorregut al buscar el senyal groc i tirem muntanya amunt on trobem altres senyals que condueixen a una altra ruta bosc endins. Així doncs sortim del recorregut circular (veure recorregut). Deu minuts més tard decidim donar mitja volta i tornar a les bordes ja que estem caminant en línia recta cap al sud-oest.

Havent tornat a les bordes busquem noves marques pel camí. Aquesta vegada fem un cop d’ull per la baixada del cantó oposat pel qual hem arribat inicialment a les bordes. Finalment molt a prop dels cavalls que havíem vist, trobem una marca i comencem el camí de tornada sense cap nou entrebanc. Aspirem per última vegada l’aire humit que ens envolta; en un obrir i tancar d’ulls ens tornem a topar amb la “porta de fusta” i arribem al poble.

Ha sigut una caminada curta, però de totes maneres, el seu desnivell ens ha fet entrar gana.  

Introducción

Hoy hemos hecho una pequeña ruta por el Bosque de Arnui ubicado en el pueblo de Llavorsí, entre Sort y Esterri d’Àneu. Se trata de un pequeño bosque caracterizado por tener una fuerte pendiente (como pràcticamente todo el territorio del Alto Pirineo) y disfrutar de un gran valor ecológico gracias a su flora donde predomina el pino silvestre y los abedules, así como por su variada fauna (gamos, rebecos, jabalíes, azores, topos, gavilanes o mochuelos boreales). Otro aspecto a destacar es el buen estado del bosque gracias al mantenimiento que realiza el departamento de Medio Ambiente de la Generalidad de Cataluña.

La ruta realitzada es de poco más de 5 km, con un desnivel de 1034 metros (517 de subida y 517 de bajada) y una duración de 3 h, teniendo en cuenta las pausas para disfrutar del paisaje y contemplar las bordes de Bardié y Arnui que nos encontramos a lo largo del camino.

La ruta

Aparcamos el coche en la carretera principal que cruza Llavorsí, cargamos las mochilas y nos adentramos en el pueblo. No encontramos el camino hasta que nos indican cómo llegar desde la parte trasera de la escuela, ubicada en la zona noroeste del mismo pueblo.
Una vez hallada la escuela sólo hemos tenido que dejarla a mano derecha y seguir el camino que está indicado.

Seguimos la ruta con facilidad hasta que nos encontramos con una “puerta de madera” que evita que algunos caballos adiestrados que pastan por el bosque puedan huir. Abrimos la puerta, pasamos y la volvemos a cerrar.

A pocos metros nos encontramos nuevos carteles indicativos. Éstos nos permiten elegir si queremos hacer la ruta circular en sentido horario o antihorario. Finalmente, decidimos hacerla en sentido antihorario.

Posteriormente, ya dentro del bosque, llegamos a las bordas de Bardié. Es un sitio muy acogedor, donde la luz del sol entra a través de los árboles y el musgo recubre prácticamente todo lo que hay. Parece que en cualquier momento tengan que comenzar a salir enanitos y hadas de debajo de las piedras. No se escucha nada, sólo el viento y algunos pájaros. Es un buen momento para hacer el primer descanso y disfrutar de lo que nos rodea.

Pasadas las bordas, el camino se complica. La ruta deja de ser obvia y tenemos que comenzar a buscar las señales amarillas pintadas en los árboles y las rocas.

En poco más de 20 minutos llegamos a las bordas de Arnui. Éstas están mejor conservadas y podemos observar como alguna todavía tiene la apariencia de una casa sin techo. Aprovechamos para hacer un segundo descanso y dar una vuelta por la zona dejándonos guiar por unas campanas que suenan y nos conducen hasta un grupo de caballos que pastan.

Volvemos a dar una última ojeada a las bordas, bebemos agua y retomamos el camino. Esta vez nos equivocamos en el recorrido al buscar la señal amarilla y tiramos montaña arriba donde encontramos otras señales que conducen a otra ruta bosque adentro. Así pues salimos del recorrido circular (ver recorrido). Diez minutos más tarde decidimos dar media vuelta y volver a las bordas ya que caminamos en línea recta hacia el suroeste.

Habiendo vuelto a las bordas buscamos nuevas marcas en el camino. Esta vez hacemos una ojeada por la bajada del lado opuesto por el cual hemos llegado inicialmente a las bordas. Finalmente, muy cerca de los caballos que hemos visto, encontramos una marca y comenzamos el camino de vuelta sin ningún otro obstáculo. Aspiramos por última vez el aire húmedo que nos rodea; en un abrir y cerrar de ojos nos volvemos a encontrar con la “puerta de madera” y llegamos al pueblo.

Ha sido una caminata corta, pero de todos modos, su desnivel nos ha hecho tener hambre. 

Introduction

Today we made a little route through the forest Arnui, located in the town of Llavorsí, between Sort and Esterri d'Àneu. It is a little forest peculiar for its steep (like almost all the territory in the High Pyriness) and it is perfect for enjoying a great ecological value thanks to its flora, where the sots pine and the birch, as well as its varied fauna (deer, chamois, wild boars, hawks, moles, hawks or owls boreal). Another important point is the good conservation of the forest thanks to the maintenance that the Department of Environment of the Catalan Government (Generalitat de Catalunya).

The route took just a bit more than 5 km, with 1034 metres of descent (517 up and 517 down) and it lasted 3 h, taking into account the stops we made to enjoy the landscape and barns of Bardié and Arnui, that we found among the way.

The route

We parked the car on the main route that crosses Llavorsí, carried our bags and got into the town. We could not find the way until we were indicated how to find it on the back side of the school, located on the north-west side of the same village.

Once we found the school, we just had to leave it on the right and follow the indicated path.
We followed the route easily until we found a "wooden door" avoiding that some trained horses grazing in the forest could run away. We opened the door, crossed it and closed it again.

We found some new signs showing the way after some metres. These allowed us to choose wether to take the circular route clockwise or counterclockwise. We finally decided to take it counterclockwise.

After, once inside the forest, we got to barns of Bardié. This place is very cozy and light comes into it through the trees and the moss covers almost everything there is. It seems that any moment dwarfs and fairies could appear from under the stones. We hear nothing, just the wind and some birds. it is a great moment to take a first break and enjoy ehat is all around us.

After the barns, the way earns difficulty. the route stops being obvious and we have to start looking for yellow signs painted on the trees and the rocks.

We reach the barns of Arnui in about twenty minutes. They are better conserved than the other and we can se how they still have the appearence of a roofless house. We decide to take a sencond break and to go around the area, just by following some bells we can hear, coming from a group of grazing horses.

We go back to the barns just to take a last glance, drink some water and take the way back. This time, we take the wrong way while trying to find a yellow sign and go up to the mountain, where we find other signs pointing to the inside of the forest. Then, we are outside of the circular route (view route). We decide to turn back about ten minutes later and to go back to the barns, as we walk on a straight line to the south-east.

After coming back to the barns, we look for news signs on the way. this time we check through the descent on the opposite side that took us there on the beginning. Finally, very close to the horses we have seen, we find a new sign and start the way back without any other handicap. We breath the fresh air around us for the last time and in the blink of an eye we are in front of the "wooden door" again and get to the town.

Despite it has been a short walk, its slope got us hungry. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada