dissabte, 10 de desembre del 2011

Ruta: Baix Pallars - Caregue


Quarts de nou del matí, menys tres graus de temperatura i el cotxe completament congelat. Un cop més. Comencem el dia animades: és l'últim dia aquí i tenim ganes d'acabar-ho tot.

Comencem la jornada anant al municipi més baix de la comarca: Baix Pallars. Comencem bé: a causa del camí no podem arribar a un refugi i una ermita de Baén. Per sort, a Gerri de la Sal, tot i el gel, podem arribar a tots els llocs que tenim a l'agenda. Cal destacar que ens enamorem del passeig cap al Monestir de Santa Maria.

Peramea
Enfilem cap a Peramea: poble de visita obligatòria. Rodejat de prats, el poble medieval està molt ben conservat. Ens fa gràcia trobar-hi una parella fent fotos. Tornem cap a la carretera principal, on, abans d'entrar a un túnel, agafem la carretera vella per poder fer fotos a la Mare de Déu d'Arboló. Ens apuntem fer l'excursió fins l'ermita quan tinguem més temps.

Agafem un altre trencall, aquest cop cap a Estac. La carretera se'ns fa eterna. Quan hi arribem veiem que té més encant del que pensàvem. Tirem enrere i ens dirigim a Montardit de Baix. 

Tornafort des de Soriguera
Seguim direcció a Sort, on agafem el trencall cap a Tornafort. Primer anem, però, a Malmercat. Abans d'arribar-hi veiem una zona nevada, es nota que estem a la part obaga de la muntanya. També ens creuem amb una màquina llevaneu, que ha tirat sal per la carretera. Després de la ràpida parada, reculem i agafem el desviament cap a Tornafort, un altre poble encisador. 
Cavalls de camí a Soriguera
Des d'aquí tirem cap a Soriguera. Al mig de la carretera ens trobem amb uns cavalls que ens obstaculitzen el pas. Intentem avançar, molt a poc a poc, entre dos però un d'ells, enlloc d'apartar-se, s'acaba de posar al davant del cotxe. La pilot es posa nerviosa, no porta bé això de trobar-nos animals tant grans tant a prop del vehicle. Mentrestant, la copilot aprofita per fer unes fotos als animals. Al cap d'uns instants els cavalls s'aparten i podem seguir. Soriguera ens observa des de la muntanya. 

Arribem al Port del Cantó, on agafem la carretera direcció la Seu d'Urgell i Andorra. No anirem pas tant lluny nosaltres, ens quedem al despoblat de Santa Creu, entre Llagunes i Rubió. El lloc és molt interessant, però anem a contrarellotge, molt per fer en poc temps, per tant deixem per més endavant fer la visita com Déu mana. 

L'església de Rialp
L'estable de Surp
Anem a Sort, on fem una ruta per diferents punts d'interés del poble. I tornem a endinsar-nos a la comarca. Anem a Rialp, visitem la vila closa i les restes del Castell. Que, tot i que una dona ens ha dit que està "aquí al costat", hem acabat dalt de la muntanya. Sortint del poble, agafem la carretera a Caregue i Surp, les pròximes escales del dia. Després de creuar el primer poble, seguim una pista per anar a trobar la Mare de Déu de la Muntanya, que com el nom indica, està al mig d'una d'elles, des d'on hi ha unes vistes impressionants. Fem més fotos. El camí cap a Surp, se'ns fa molt més curt del que pensavem, sobretot després d'haver anat a Caregue. Surp ens sorprèn: en una casa que dóna a la carretera que creua el poble, hi ha unes vaques. Sí, han convertit una casa de tres pisos del mig del poble en un corral. Seguim aquesta carretera i visitem l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. 

Mare de Déu de la Montanya de Caregue
De nou a la carretera principal, tirem amunt cap a l'eterna assignatura pendent: Llavorsí. Després d'haver-hi passat cada dia, per fi hi parem. Fem una volta pel poble i tornem cap a Sort a fer les últimes fotos de dia. Tot i la brevetat de la jornada, hem fet 260 kilòmetres més. Estem contentes, tot i l'inici desastrós, la setmana, al final, ha donat molt de sí. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada